El
miò bosc
El bosc di Gramoan l'è
poât in
ta culine
l'è si slungjie e cul Judrii e
cunfine
plui in là le Jugoslavie
Une strade abbandonade
lui lu tae fin-tai pîs ,
el mio' bosc lu àn torturât ,
lu àn scurtât e tajât
su di un flanc àn fate vigne
su une spàle disboscàt .
Là tai pîs le forestâl
'à fât parco regionâl ,
che dûc puedin ammirâ
chèl che Dio e l'à creat ;
Vué e l'è un dì di
primevere
in tùn troj jò cjaminavi
là son rôj meraveôs ,
i ramas in alt lassù ,
si incrosin cui rais dal sòreli .
Sun tune fuee une gote di
rosade
une paveé a si beave
Sclipignâdis di colôr son les
primulis e les violis
e a places bielis grandîs
son rosutis di chê blancs
che un profum intòr spandevin .
In tal bosc el cûc
cjantave
le cjarande come un mâr ere
sfluride .
son les moris , el biancospino ,
el guargnâl , el sâut .
Le sterezade fragulis e cajs .
Cjaminavi silenziose
jò amiri ché bielece
e i rumôrs 'ò stoi a scoltà
e lontan jò 'o viôt el cjavriûl a
pascolà
Pôc prin el jéur di buride mi à
pasât
Jò 'o levi a rusculins di fà in salate
pâr mangjâ
e metevi in tai gêi , glaudins , rustizons
gramputis di urtîs ramûs di mente
Puare me mari mi à insegnât
tantes plantis a cognosi
Lôr àn dûtis les virtûs .
Ma pâr me è son golôs duc' i
foncs di mil colôrs
quanche jò cjati une covade jò
mi sint emozionade